Es diu per significar que generalment es carrega la culpa de les coses dolentes a la persona més humil.
Lloc: Barc., Empordà.
Es diu pels qui carreguen les culpes pròpies damunt l'esquena dels seus subordinats. Diuen que un organista inhàbil, quan li retreien les seves desafinacions, deia que la culpa era del manxaire.
Lloc: Men.
Le lampiste.
Equivalent en francès: La faute en est au souffleur.
Lloc: Catalunya del Nord.
—Qui té la culpa? —El manxaire
1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
De qui és la culpa? del manxaire
1 font, 2006.
De tot en té la culpa el manxaire
1 font, 2003.
De tot ne té culpa el manxaire
1 font, 1992.
En té la culpa el manxaire
1 font, 1874.
[…] per guanyá d'un cop lo plet, / se torna pillo, xarraire, / rata, astut, dropo, cridaire, / golós, brut y enmascarat, / perque aixís sigui vritat / que'n tè la culpa'l manxaire.
La culpa és del manxaire
1 font, 2012.
Quan alguna cosa surt malament…
Sinònim: A reclamar al mestre armero!
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
La culpa és del manxaire!
1 font, 1981.
Vet aquí que aquesta dita del «Ferrer de Tall» ha quedat com a frase feta, car quan es vol carregar el mort a algú d'una cosa, aquest sol exclamar: "La culpa és del manxaire"
Sinònim: Carregar el mort a algú d'una cosa.
Ne tè la culpa'l manxaire
1 font, 1874.
Compareix l'amo cridaire? / —Ja li ha dit aquell mussòl; / y fins de plourer ó fer sol, / ne tè la culpa'l manxaire.
Qui té la culpa? El manxaire
1 font, 1958.
También registrados en el Diccionario de Alcover, pero más curiosos por las variantes que en Gerona ofrecen. Se hace la pregunta y su correspondiente respuesta cuando se hace referencia a alguien que siempre carga sus propias culpas a sus subordinados.
Lloc: Comarques gironines.
Font: DCVB.
Aquest lloc web fa servir galetes de Google per analitzar el trànsit.