Dit d'una cosa injusta.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 394. Edicions 62.
De qui és la culpa? Del manxaire
12 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1874.
De qui és la culpa? Del manxaire
2 fonts, 1979.
Dit d'una cosa injusta.
El feble paga pel fort.
—Qui té la culpa? —El manxaire
1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
De qui és la culpa? del manxaire
1 font, 2006.
De tot en té la culpa el manxaire
1 font, 2003.
De tot ne té culpa el manxaire
1 font, 1992.
En té la culpa el manxaire
1 font, 1874.
[...] per guanyá d'un cop lo plet, / se torna pillo, xarraire, / rata, astut, dropo, cridaire, / golós, brut y enmascarat, / perque aixís sigui vritat / que'n tè la culpa'l manxaire.
La culpa és del manxaire
1 font, 2012.
Quan alguna cosa surt malament.
Sinònim: A reclamar al mestre armero!
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
La culpa és del manxaire!
1 font, 1981.
Vet aquí que aquesta dita del «Ferrer de Tall» ha quedat com a frase feta, car quan es vol carregar el mort a algú d'una cosa, aquest sol exclamar: "La culpa és del manxaire"
Sinònim: Carregar el mort a algú d'una cosa.
La culpa la té el manxaire
1 font, 1969.
Le lampiste.
Equivalent en francès: La faute en est au souffleur.
Lloc: Catalunya del Nord.
Ne tè la culpa'l manxaire
1 font, 1874.
Compareix l'amo cridaire? / —Ja li ha dit aquell mussòl; / y fins de plourer ó fer sol, / ne tè la culpa'l manxaire.
Qui té la culpa? El manxaire
1 font, 1958.
También registrados en el Diccionario de Alcover, pero más curiosos por las variantes que en Gerona ofrecen. Se hace la pregunta y su correspondiente respuesta cuando se hace referencia a alguien que siempre carga sus propias culpas a sus subordinados.
Lloc: Comarques gironines.
Font: DCVB.