Es diu per significar que generalment es carrega la culpa de les coses dolentes a la persona més humil.
Lloc: Barc., Empordà.
De qui és la culpa? Del manxaire
15 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1874.
La culpa la té el manxaire
3 fonts, 1926.
Es diu pels qui carreguen les culpes pròpies damunt l'esquena dels seus subordinats. Diuen que un organista inhàbil, quan li retreien les seves desafinacions, deia que la culpa era del manxaire.
Lloc: Men.
Le lampiste.
Equivalent en francès: La faute en est au souffleur.
Lloc: Catalunya del Nord.
De qui és la culpa? Del manxaire
2 fonts, 1979.
Dit d'una cosa injusta.
El feble paga pel fort.
—Qui té la culpa? —El manxaire
1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
De qui és la culpa? del manxaire
1 font, 2006.
De tot en té la culpa el manxaire
1 font, 2003.
De tot ne té culpa el manxaire
1 font, 1992.
En té la culpa el manxaire
1 font, 1874.
[…] per guanyá d'un cop lo plet, / se torna pillo, xarraire, / rata, astut, dropo, cridaire, / golós, brut y enmascarat, / perque aixís sigui vritat / que'n tè la culpa'l manxaire.
La culpa és del manxaire
1 font, 2012.
Quan alguna cosa surt malament…
Sinònim: A reclamar al mestre armero!
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
La culpa és del manxaire!
1 font, 1981.
Vet aquí que aquesta dita del «Ferrer de Tall» ha quedat com a frase feta, car quan es vol carregar el mort a algú d'una cosa, aquest sol exclamar: "La culpa és del manxaire"
Sinònim: Carregar el mort a algú d'una cosa.
La cupa és del manxaire
1 font, 2025.
Carregar la culpa pròpia a un altre, sovint a algú que es troba per sota. El manxaire era la persona que s’encarregava de subministrar aire als antics òrgans musicals tot accionant les manxes que el feien funcionar. És a dir, quan l’organista no ho feia bé, en lloc d’assumir que havia estat culpa seva, carregava el mort al seu subordinat, persona que solia ser, més aviat, de condició humil.
Sinònim: La culpa és tan negra que ningú la vol.
Ne tè la culpa'l manxaire
1 font, 1874.
Compareix l'amo cridaire? / —Ja li ha dit aquell mussòl; / y fins de plourer ó fer sol, / ne tè la culpa'l manxaire.
Qui té la culpa? El manxaire
1 font, 1958.
También registrados en el Diccionario de Alcover, pero más curiosos por las variantes que en Gerona ofrecen. Se hace la pregunta y su correspondiente respuesta cuando se hace referencia a alguien que siempre carga sus propias culpas a sus subordinados.
Lloc: Comarques gironines.
Font: DCVB.