Paremiologia catalana comparada digital

Deu no ha errat, ni pot errar

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1918.

Déu no ha errat, ni pot errar

3 fonts, 1984.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 431», p. 554. Columna Edicions.
És perquè és infal·lible.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «922 Déu», p. 133. Institut Menorquí d'Estudis.
Déu és just.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Piadosos», p. 262. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Déu no ha errat ni pot errar

2 fonts, 1993.
És infal·lible.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.2. Déu. Refranys», p. 263. Editorial Moll.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els mites i les creences. Éssers imaginaris», p. 191. Edicions Tres i Quatre.

Deu no ha errat, ni pot erra

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXVI.- Piadosus», p. 322. Institut Menorquí d'Estudis.

Deu no ha errat, ni pot errar

1 font, 1918.
I segón, quand es pensament queda clòs per éll mateix (si val es mot), i no va a manllevar requincadures.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys», p. 274. Institut Menorquí d'Estudis.