Paremiologia catalana comparada digital

Deute és viltat de dies i ànsia de nits

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1889.

Deute és viltat de dies i ànsia de nits

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 723», p. 625. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Deutes és viltat de dies i ànsia de nits

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1137. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 425. Edicions 62.

Deuta es viltat de dies e ansia de nits

1 font, 1889.
Bonsenyor, Jahuda (1889): Libre de paraules e dits de savis e filosofs, Los proverbis de Salomo, Lo Llibre de Cato «Capitol LXVII. De loar e dir be d hom», p. 77. Imprenta d'en Joan Colomar y Salas.

Deute, és viltat de díes e ansia de nits

1 font, 1900.
(Jud.).
Sinònim: Qui té deutes no dorm | Qui deu, viu clavat en creu.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «D», p. 31. Tarascó, Viladot & Cuesta.