Paremiologia catalana comparada digital

Digues-li atxa

12 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1864.

Digues-li atxa

3 fonts, 1995.
Expressió que indica equivalència.
D'anar-hi a peu o en bicicleta, digues-li atxa; de tota manera et cansaràs perquè fa molta pujada.
Sinònim: Digues-li naps, digues-li cols; digues-li com vulguis; tant se val...com; si fa no fa; poc ençà poc enllà.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Equivalència». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
No sabria assegurar si l'expressió s'aplica a les «atxes» de les processons o a les consonants mudes «hac» (conegudes com a «atxe»).
Set quilòmetres o set mil metres: digues-li atxa.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 54. Llibres de l'Index, S.A..
Expressió que indica equivalència.
Sinònim: Tant se val, és igual, si fa no fa | Veg. tb. Poc ençà poc enllà.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «D», p. 135. Edicions 62.

Diga-li «atxa»

1 font, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 208. Editorial Millà.

Diga-li atxa

1 font, 1864.
Lo noi, sent fora del poble / pot trobar una gran ricatxa, / o una filla d'algun moble... / Deveu voler dir d'un noble. / I bé, vaja, diga-li atxa.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1864): L'Esquella de la Torratxa. Gatada en dos actes, en vers i en català del qu'ara's parla «Acte primer. Escena X». Manuscrit.

Diga-li H

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 1», p. 37. Columna Edicions.

Diga-li h

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Sinònim: Diga-li barret, digali sombrero.
Equivalent en castellà: Olivo y aceituno todo es uno.
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Digali atxa

1 font, 1919.
Quant un diu una cosa i un altre el contradeix, prò indicant lo meteix, se sol dir eixa frase. Usat vulgarment. De: Ribas Bertran, Joan Batista.
Lloc: Mataró.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1919): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0705/0021 «52 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361489». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Dígali hatxa

1 font, 1890.
Coroleu i Inglada, Josep (1890): Almanach de la Esquella de la Torratxa «Trescents ditxos cataláns. Ditxos que venen de gent ociosa. De ganduls y mandras», p. 192. Revista La Esquella de la Torratxa.

Digue-li atxa

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «14. Ara li fan el mànec», p. 142. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Digue-li atxe

1 font, 2014.
Com se sap «atxe» és la denominació castellana de la lletra hac. La frase feta es fa servir per dir que una cosa és si fa no fa igual a una altra.
Quan algú vol expressar que una afirmació és més o menys semblant a una altra, diu: «digue-li atxe».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 148. Llibres de l'Index, S.A..

Digues-li 'hatxe'

1 font, 1902.
-Què dius, borranga? Encara no en tinc ben bé setanta-nou i mig. Fins pel gener no cau, el mig. -Bé, digues-li hatxe: posem setanta-nou.
«Català, Víctor» (1902): Drames rurals «Nochebuena», p. 158. Edicions 62.