Paremiologia catalana comparada digital

Dona que no tem l'home, no tem Déu

9 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1883.

Dona que no tem a l'home no tem a Déu

3 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1110. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La casada», p. 17. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 231. Edicions 62.

Dona que no tem l'home no tem Déu

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1186. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. La dona», p. 46. Pagès Editors.

Dona que no tem al home no tem á Deu

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «1. Aforismes referents á la Divinitat», p. 11. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Dona que no tem al home, no tem á Deu

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 40. Editorial Rourich.

Dona que no tem l'home, / no tem a Déu

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Une femme qui ne craint pas son mari, / ne craint pas Dieu.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El casament / Le mariage», p. 116. Robert Morel Editeur.

Dona que no tem l'home, no tem Déu

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1657», p. 847. Columna Edicions.