Dones, poques de bones

13 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1926.

Dones, poques de bones

5 fonts, 1926.

Font: P.

Es diu en desprestigi del sexe femení. Vegi's n. 1117.

Dones, poques de bones; i la que ho és, és perquè no ho sap

2 fonts, 1951.

Dones, poques i bones

2 fonts, 1984.

Ho diu el sexe femení en defensa pròpia i com a contesta als refranys anteriors.

Val més sa qualidat, que sa quantidat.

Lloc: Menorca.

—Dones! poques i bones

1 font, 1985.

Lloc: Baix Gaià.

Dones poques de bones

1 font, 2004.

Però no sols es desqualifica la parla i el pensament de les dones: les seves actituds i comportaments són falsos, intrigants, enganyosos, persuasius i traïdors. Les dones són mentideres i dolentes per «naturalesa» i per «costum». Es fa una naturalització del sexe femení que l'equipara al salvatgisme en primer grau i, de passada i com qui no vol la cosa, a la beneiteria.

Dones, moltes, i poques de bones

1 font, 1984.

De lo dolent, sempre n'hi ha més.

Lloc: Menorca.

Dones! Poques de bones

1 font, 1992.