Paremiologia catalana comparada digital

El bé es de qui se'l guanya

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

El bé és de qui se'l guanya

5 fonts, 1926.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Altres expressions musicals». Blogger.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Guanyar Refr. n)». Editorial Moll.
Al bé cal cercar-lo.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.3. Bé imal. Bo i dolent. Refranys», p. 394. Editorial Moll.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 395. Edicions 62.
Equivalent en francès: Le bien appartient à qui se le gagne.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Mossos i pagesos… Treballs i diners», p. 55. Sport-Entraide-Amitié.

El bé es de qui se'l guanya

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Le bien appartient à qui l'a gagné.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 324. Robert Morel Editeur.

El bé és del qui se le guanya

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 457», p. 99. Columna Edicions.

El bé és del qui se'l guanya

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.