Estar nerviós i frenètic, semblant a com si es tinguessin polls o altra mengia al damunt. El ball del poll és molt popular per la Terra Alta, pel Mestrat i pel Baix Aragó. És un ball de competència que el balla un fadrí sol com ell vol i sense respondre a cap regla fixa, com més salts i bots fa, més bé balla. Havia estat corrent ballar amb una espardenya a la mà i repicar-s'hi el cos i sotragar-la com si fos un alduf o pandero (segueix a l'original).
De tots els qui es presentaven al concurs, el qui havia ballat més bé a judici de les autoritats, que solia ser el qui havia saltat i accionat més, li donaven el premi, que consistia en un pollastre o poll, del qual va prendre nom el ball.