Paremiologia catalana comparada digital

A bou vell, esquella nova

52 recurrències en 17 variants. Primera citació: 1736.

A bou vell, esquella nova

20 fonts, 1932.
Sinònim: A bou vell, picarol nou.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.6 Bou/Vaca. Refranys», p. 38. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Proverbis. II. Refranyer pastoral», p. 237. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Bou», p. 46. Editorial Millà.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 23. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Sinònim: A gat vell, rateta tendra.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «A», p. 14. Edicions de 1984.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El bou», p. 111. Garsineu Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Esquella = campana, picarol.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 8. Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de consells i advertiments a pagesos», p. 142. Editorial Millà.
En sentit figurat, condemna els matrimonis d'edat desproporcionada.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 445. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals», p. 19. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.
A bou vell. 29-5-1884.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_8.jpg. Manuscrit.
A bou vell. 19-2-1886.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_9.jpg. Manuscrit.
Equivalent en castellà: A buey viejo, cencerro nuevo.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Instrumentos idiófonos. XXV. Cencerro, esquilón. Refranes», p. 116. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
Sinònim: A bou vell, esquellot nou.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 50. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Els d'animals. Bous i vaques.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Estudi preliminar», p. 24. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de bèsties i d'altres», p. 65. Seuba Edicions.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Bous i vaques», p. 111. J. Huguet Pascual, editor.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
(2000): L'Estel «Refranys. Del pagès», p. 10. Revista L'Estel.

A bou vell esquella nova

5 fonts, 1915.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals domèstics i de granja». Web.
De: Ariet i Domingo, Antoni (1916-17).
Lloc: Viladrau.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0063 «Qüestionari núm. 1 Corpus paremiològic català - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434990304201/10/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Martí, R. M. (2014): Rumb. Escriptura. Refranys, p. 16. Editorial Nadal.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Bous i vaques», p. 122. Editorial Millà.
Equivalent en castellà: A buey viejo, cencerro nuevo.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Vell», p. 126. Edicions 62.

A bou vei, picarol nou

4 fonts, 1996.
A certa edat les costums no són molt bones de canviar.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1996): S'Unió de S'Arenal, 115 «Espigolant dins l'antigor (XII). Animals», p. 33. S'Unió de S'Arenal.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (1999): Revista Bellpuig, 597 «Refranyer popular», p. 27. Revista Bellpuig.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. A», p. 17. Consell de Mallorca.
Es diu d'una persona gran que va elegant.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OE - Observacions sobre l'edat», p. 101. Institut d'Estudis Eivissencs.

A bou vell, picarol nou

4 fonts, 1969.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «05. Instruments musicals de percussió: Bombo, Platerets, Tambor, Caixa, Tabal, Tabalet, Atabal, Tamborí, Timbal, Castanyoles, Esclafidors, Postisses, etc.». Blogger.
Significa que una persona un poc vella ha d'anar ben vestida per compensació.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Picarol», p. 92. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.3 Propostes didàctiques per a l'Educació Secundària», p. 249. Editorial Moll.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El bou», p. 111. Garsineu Edicions.
Equivalent en francès: A vieux boeuf, sonnaille neuve.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El bou / Le boeuf», p. 476. Robert Morel Editeur.

A bou vell, cencerro nou

3 fonts, 1919.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1505», p. 344. Columna Edicions.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «A», p. 512. Real Academia de Historia.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. A», p. 113. Edicions Víctor.

Al bou vell, esquella nova

2 fonts, 1910.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «05. Instruments musicals de percussió: Bombo, Platerets, Tambor, Caixa, Tabal, Tabalet, Atabal, Tamborí, Timbal, Castanyoles, Esclafidors, Postisses, etc.». Blogger.
Los jovens no han menester més adornos que la llur jovenesa; los vells son los qui'n necessiten.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo bou. Aforismes», p. 66. L'Avenç.

A bon vei, picarol nòu

1 font, 1944.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 2, abril 1944 «Refranero ibicenco», p. 29. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

A bon vell, esquena nova

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Condicions físiques, salut o malalties. Vellesa i la mort», p. 108. Editorial l'Esquer.

A bon vesí, picarol nou

1 font, 2020.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «V», p. 192. Institut d'Estudis Eivissencs.

A bou vell esquella nova…

1 font, 1987.
Equivalent en francès: A vieux boeuf sonnaille neuve…
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Matxos… gats i gossos», p. 77. Sport-Entraide-Amitié.

A bou vell, esquellot nou

1 font, 1989.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Sinònim: A bou vell, esquella nova.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 50. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Al bou vell esquella nova

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «3. Animalades. A», p. 77. Edicions Tívoli.

Al bou vell esquellot nou

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «3. Animalades. A», p. 77. Edicions Tívoli.

Al bou vell, sancerro nou

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 45. Librerías París-Valencia.

Al bou vell, senserro nou

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1759. Publicacions de la Universitat de València.

Bou vell, esquella nova

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.

Bou vell, esquellot nou

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «B», p. 29. Ajuntament d'Alzira.