Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1213. Editorial Selecta-Catalonia.
El bon Déu de Mataró, amic de les dones i dels homes, no
15 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1901.
Bon Déu de Mataró, estima les dones i els homes no
5 fonts, 1935.
Expliquen que, temps era temps, Mataró volia estrenar un santcrist per Setmana Santa, però que l'escultor no tingué llesta la imatge. Aleshores decidiren substituir la imatge per un home: quan s'hi acostava una dona, li feia rialletes i picades d'ull; quan s'hi acostava un home, li feia ganyotes i li treia la llengua.
Valga'm Déu de Mataró, mata les dones i els homes no
2 fonts, 1978.
Ai senyor de Mataró, mateu els homes i les dones no (o al revés)
1 font, 2010.
Ai! bon Déu de Mataró, amic de les dones i dels homes, no
1 font, 1937.
Exclamació festiva i humorística. Un any per Setmana Santa, Mataró volia estrenar una imatge del Sant Crist, i com que no l'encarregaren ami) prou de temps, l'escultor no la tingué llesta el dia assenyalat. Per suplir la falla substituïren la imatge per un home viu, el qual quan se li acostava una dona per adorar-lo li feia una rialleta i li demostrava simpatia, i en acostar-se-li un home li feia una ganyota i li treia un pam de llengua.
Lloc: Mataró (Maresme).