Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
El delicat de Gandia, que cagant, cagant es va descostellar
17 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1928.
Parèixer el delicat de Gandia
4 fonts, 1978.
Diu la llegenda popular que li va caure el pètal d'una flor damunt i es va morir, ara, elpètal era d'una flor de pedra d'una façana.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Se li diu a qui és molt delicat, o qui es fa el delicat sense ser-ho.
0.
Lloc: Alcoi.
Com el delicat de Gandia, que cagant cagant, es descostellà
2 fonts, 1978.
Com la Delicà de Gandia, que volia cagar i no podia
1 font, 2020.
Exemples escatològics en el tresor lingüístic de La Fallera Calavera.
El delicat de Gandia que 'n una flor de gesmil li van romper el cap
1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
El delicat de Gandia, cagant, cagant es va descostellar
1 font, 2008.
El delicat de Gandia, que cagant, se descostellà
1 font, 1992.
El Delicat de Gandia, que, cagant cagant, es descostellà
1 font, 1999.
El delicat de Gandia, que, cagant, cagant, es descostellà
1 font, 1992.
La història d'aquest personatge llegendari l'expliquen les dites tòpiques següents. De: Alberola.
Font: Refr., 74.
El delicat de Gandía: que cagant, cagant, se descostellá
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
La delicada de Gandia, que cagant s'esgarrà un dia
1 font, 2014.
Ser una persona molt delicada. Conten que una fadrina llepafils va morir perquè quan eixia de missa de la Col·legiata de Gandia li caigué al cap una fulla dels rosetons de pedra que decoraven el portal gòtic.
Sinònim: Paréixer la delicada de Gandia.
La delicada de Gandia, que volia cagar i no podia
1 font, 2013.
Utilitzat quan una persona és exageradament delicada, que es queixa per coses insignificants. Etim.: «La delicada de Gandia» és una figura llegendària, es tracta d'una xica tan fina que va morir per l'impacte d'una flor de gesmil que li caigué al cap en eixir de la seu. En realitat aquesta «flor» era una rosassa de la façana del temple (Garcia Frasquet, 2000: 103).
Lloc: El Cabanyal (València).
La Delicat de Gandia, que cagant, cagant, es descostellà
1 font, 1935.
Sembla el delicat de Gandia
1 font, 2011.
Conten que una fadrina melindrosa quan eixia de la Seu de Gandia li caigué al cap una fulla dels rosetons de pedra que decoren el portal gòtic, i va morir, és clar. La ironia popular resumí la contalla dient que la Delicada de Gandia morí d'una fulla de rosa que li caigué en lo cap. Ferran Garcia Frasquet en parla per longum et latum (Literatura i societat a la comarca de la Safor, 1833-1936).
Lloc: País Valencià.