Paremiologia catalana comparada digital

Afarta'm i digue'm moro

100 recurrències en 48 variants. Primera citació: 1883.

Afarta'm i digue'm moro

30 fonts, 1928.
Equivalent en castellà: Dame pan y llámame tonto.
Abril Español, Joan (1996): Avui Diumenge «Tal com raja», p. 25. L'Avui / El Punt Avui.
Expressió per indicar que no importa altra cosa que el propi benefici.
Equivalent en castellà: Dame pan y llámame tonto.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 9. Edicions 62.
Equivalent en castellà: Ande yo caliente y ríase la gente, dame pan y dime tonto.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 25. Editorial Pòrtic.
Equivalent en castellà: Dame pan y dime tonto.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 180. Editorial Diàfora.
Frase amb què es critica la gent que consent qualsevol humiliació mentre vagi acompanyada d'algun guany.
Equivalent en castellà: Dame pan y llámame tonto.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Moro», p. 161. Enciclopèdia Catalana.
Expressió per a indicar que no importa altra cosa que el propi benefici / ho diuen del qui no fa cas de reprensions ni avisos, sinó que fa el seu cap avant.
Ja sap que tothom el critica per usurer, però ell, afarta'm i digue'm moro! L'única cosa que l'interessa és fer-se ric.
Sinònim: Fica-m'ho aquí que no tinc butxaques, tant se li'n dóna (a algú).
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Indiferent». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «M», p. 140. Institut d'Estudis Eivissencs.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «EL COS. MENJAR, BEURE I...», p. 16. L'Avui / El Punt Avui.
Gelpí, Joan (2024): «https://twitter.com/joangelpic/status/1758520578783252845». Twitter.
Gomà, Enric (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «La paraula «moro»: han guanyat els despectius i han perdut els neutrals?». Catalunya Ràdio.
Mentre em tractis bé i jo tingui riquesa, benestar i comoditat, tan se me'n dona el que em diguis.
Sinònim: Fica-m'ho aquí que no tinc butxaca.
Equivalent en castellà: Ande yo caliente y ríase la gente.
Gomà, Enric (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «La paraula «moro»: han guanyat els despectius i han perdut els neutrals?». Catalunya Ràdio.
Ajuda'm i digues-me el que vulguis; Insulta'm però serveix-me.
Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes», p. 74. Autoedició.
[...] la dels qui prenen el sol que més escalfa i la dels qui escampen la boira; la del patriota i la de l'«afarta'm i digue'm moro»; la de l'auster i el voluptuós; la del panxacontent i la de l'eixelebrat; la de l'ensenyat i la de l'estrabul·lat.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 23. Les contradiccions», p. 342. Editorial Pòrtic.
I fins s'ha pogut ascendir del grollerot «afarta'm i digue'm moro» a la teoria de la naturalesa específica de la sensibilitat tròfica de la fam, com a l'origen del coneixement, de Ramon Turró.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 25. Sortida», p. 352. Editorial Pòrtic.
Equivalent en castellà: Dame pan y dime tonto.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «V. Paremias. 2) Misma estructura, sintagmas distintos», p. 201. Estudios Románicos.
Frases fetes difícils de traduir al castellà al peu de la lletra.
Millà i Reig, Lluís (1979): El català mare de totes les llengües (humorada fonètica) «Traduccions al peu de la lletra», p. 9. Editorial Millà.
Referit a qui rep un benefici, sense preocupar-li les crítiques, si la recompensa val la pena.
Que no t'agrada prou el lot de Nadal? Afarta'm i digue'm moro! Ja me'l quedaré jo.
Sinònim: Afarta'm i digues-me ruc (o músic).
Equivalent en castellà: Dame pan y dime tonto.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «moro». Editorial Barcanova.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Es diu d'algú que treu profit d'una circumstància i no fa cas de la mala reputació que comporta.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «EF - Economia i feina», p. 83. Institut d'Estudis Eivissencs.
Sinònim: Afarta'm i digues-me ruc.
Equivalent en castellà: Dame pan y llámame perro (o tonto) | Échame pan y llámame tonto.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Afartar», p. 17. Edicions 62.
Pont, Josep, Prev (1928): Arxiu de tradicions populars, III «Paremiologia», p. 154. José J. de Olañeta, Editor.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «A taula», p. 43. Web.
Expressió per a indicar que no importa altra cosa que el propi benefici.
Sinònim: Veg. Tant donar-se.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «A», p. 8. Edicions 62.
Revista Eix@mple web (1999): Tria de proverbis. Web.
Sentir indiferència.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Gust personal», p. 34. Edicions 62.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Moro», p. 898. Editorial Selecta-Catalonia.
[...] en vam menjar un, dos, tres i vam repetir fins que ens els vam acabar. Afarta'm i digue'm moro! Amb la gana que passàvem, allò va ser un tiberi!
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Memòries d'un mentider sincer - 1. Mentides», p. 203. Edicions Proa.
Equivalent en castellà: Dame pan y llámame tonto.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 56». Autoedició.
Hi ha refranys que fan referència a l'enveja de l'abundor, i fins a l'excés que l'abundor pot provocar.
Vallverdú, Josep (2012): El món dels refranys «Exemples de la vida de cada dia. 1. Refranys del menjar i del beure», p. 6. Universitat de Lleida.
Em pots motejar mentre em donis menjar.
Vallverdú, Josep (2012): El món dels refranys «Exemples de la vida de cada dia. 1. Refranys del menjar i del beure», p. 8. Universitat de Lleida.
O sigui em deixo dir les coses pitjors, fins i tot moro, mentre em mantinguis. Dos refranys referits al sentiment d'odi al foraster, concretament al moro. Són antics i no tenen res a veure amb la immigració recent.
Vallverdú, Josep (2012): El món dels refranys «Exemples de la vida de cada dia. 6. Refranys sobre llocs», p. 21. Universitat de Lleida.

Afarta'm i diga'm moro

5 fonts, 1937.
Equivalent en francès: Rassasie-moi et traite-moi de Maure.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La cuina i la taula / La cuisine et la table», p. 166. Robert Morel Editeur.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 2, abril 1944 «Refranero ibicenco», p. 29. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Tan degenerada està la vostra integritat moral que no sembla sinó que la divisa de molts es redueix a aquell vulgaríssim refrany que diu: «Afarta'm i diga'm moro».
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «I. Com ens hem vist. 10. El llibre de Valentí Almirall», p. 129. Editorial Pòrtic.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
(1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 88 (Any II, 2-octubre-1937) «Aforismes i proverbis», p. 430. Revista Curiositats de Catalunya.

Afarta'm i digues-me moro

4 fonts, 1979.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Mentre m'afartis, pots maltractar-me.
Ell, mentre l'afartin, es deixa dir moro.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Locucions i frases fetes. A», p. 72. Autoedició.
Dit de qui no té dignitat.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «diversos», p. 39. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «A taula». Web.

Afarta'm i digues-me ruc

4 fonts, 1979.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
És na variant d'altre refrany que s'utilitza aplicant-lo a qui té poca dignitat. Segons el context en què es fa servir, la persona a qui és aplicat el refrany pot resultar enaltida o menyspreada.
El primer cas quan algú demostra que ha obtingut el que volia sense parar esment en el tipus de.
Sinònim: Afarta'm i digues-me moro.
Equivalent en castellà: Ande yo caliente, ríase la gente.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els animals», p. 235. Editorial de Vecchi.
Dit d'aquell que té poca dignita.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «diversos», p. 38. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «A taula». Web.

Afartam y digam moro

4 fonts, 2021.
Afartam y digam. 21-3-1906 / 21-3-1907.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_75.jpg. Manuscrit.
Afartam y digam. 9-6-1908 / 8-6-1909.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_76.jpg. Manuscrit.
Afartam y digam. 22-4-1912.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_78.jpg. Manuscrit.
Afartam y digam. 1-1-1916.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_79.jpg. Manuscrit.

Afarta'm bé i diga'm moro

3 fonts, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 29 (1 de juliol de 1927) «Refraner. XXI. II. Bons consells relatius al menjar», p. 179. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Moro», p. 228. Edicions Polígrafa.
N. F. de R. (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 38 (Any I, 17-octubre-1936) «Folklore artístic. De diferents menjars», p. 383. Revista Curiositats de Catalunya.

Afarta'm bé i diga'm lladre

2 fonts, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 29 (1 de juliol de 1927) «Refraner. XXI. II. Bons consells relatius al menjar», p. 179. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
N. F. de R. (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 38 (Any I, 17-octubre-1936) «Folklore artístic. De diferents menjars», p. 383. Revista Curiositats de Catalunya.

Afarta'm i digue'm lladre

2 fonts, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 202. Editorial Millà.
Respecte als aliments.
Salvatella, Josep Maria (2022): Empordà.info «Un no dir de vells refranys - https://www.emporda.info/opinio/2022/04/02/dir-vells-refranys-64389100.html». Web.

Afarta'm i digue'm moro (ant.)

2 fonts, 2013.
Equivalent en gallec: Dáme pan e chámame can.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 79. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Afartar.
Equivalent en gallec: Dáme pan e chámame can.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 91. Cadernos de Fraseoloxía Galega.

Afarta'm i diguem moro

2 fonts, 2012.
ACCAT (2012): Correu «Refranys per al Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
ACCAT (2012): «Refranys per a l'itinerari del Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.

Afarta'm i dis-me moro

2 fonts, 2010.
Algu q dorm molt.
Ferrer, Cristina (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu???». Twitter.
Aquesta seria políticament incorrecta, ara!
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «Llistat per correu electrònic». Correu electrònic.

Dóna'm, i dis-me moro, si vols

2 fonts, 2008.
Hi ha persones que en tal de rebre, consent qualsevol humiliació.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.5. Donar i rebre. Refranys», p. 472. Editorial Moll.
Vol dir que hi ha gent que consent qualsevol humiliació mentres vagi acompanyada de qualque guany.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Donar». Web.

Farta'm i dis-me moro

2 fonts, 1992.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «17. El poder instituït - 17.4. Govern». Web.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Temàtica profana i lúdica», p. 148. Servei Local de Català de Tortosa.

Afarta-me bé i digues-me moro

1 font, 2014.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Dites recollides pel Sr. Casso», p. 20. Facebook.

Afarta'm bé i digue'm moro

1 font, 1992.
Sinònim: Vaja jo calent i riga la gent | Arri, burro, i deixa dir.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2341», p. 247. Columna Edicions.

Afarta'm bé i digues-me moro

1 font, 1978.
Lloc: Rosselló.
Sr. Casso (1978): «Dites recollides per el Sr. Casso», p. 20. Almanac Català del Rosselló.

Afarta'm be y digasme moro

1 font, 1898.
Refrán que s'aplica als que, sens preocuparse de lo que dirán, miran sols lo profit propi.
Dr. D. A. C. (1898): Lo Mestre Titas, 51 (11 juny 1898) «Passatemps. Recopilació de tots los adagis ó refrans catalans dignes de publicarse, ó sían: Sentencias tretas de la esperiencia, tresor antiquíssim de la Llengua Catalana, ab algunas frases y varias m», p. 2. Revista Lo Mestre Titas.

Afarta'm bé, i digues-me moro

1 font, 1966.
Lloc: Costa de Llevant.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Afartar», p. 79. Edicions Polígrafa.

Afarta'm i «digue'm» tonto

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 74. Edicions Salòria.

Afarta'm i digue'm ...

1 font, 2024.
Dita antiga que mostra indiferència davant el que es pugui dir.
A mi m'és igual el que em diguin; el que és important de la gent és el que fa: «afarta'm i digue'm cul d'olla», que es diu.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Dir», p. 164. Llibres de l'Index, S.A..

Afarta'm i digue'm moro (o digues-me ruc, o digues-me músic)

1 font, 1999.
Dit d'aquell que té poca dignitat.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 308. Edicions 62.

Afarta'm i digue'm moro (o lladre)

1 font, 2007.
Equivalent en castellà: Dame pan y dime tonto.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «27», p. 21. Garsineu Edicions.

Afarta'm i digue'm moro; el cas és anar còmode

1 font, 1989.
Sobre la incomoditat que comporta el fet de ser pobre. Al·ludeix a la necessitat de cercar qualsevol mitjà per poder solucionar l'estat d'indigència, fins i tot el fet de deixar-se insultar.
Equivalent en castellà: Ande yo caliente y ríase la gente.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els diners», p. 132. Editorial de Vecchi.

Afarta'm i digue'm músic

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.

Afarta'm i digues-me músic

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «01.1 Músics». Blogger.

Afarta'm i digues-me ruc (cont.)

1 font, 1989.
Rescursos utilitzats. La segona, titllar la persona poc digna perquè, com que fa servir uns mitjans ignominiosos, demostra tenir poc respecte de si mateixa.
Sinònim: Afarta'm i digues-me moro.
Equivalent en castellà: Ande yo caliente, ríase la gente.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els animals», p. 235. Editorial de Vecchi.

Afarta'm i dis-me músic

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. A», p. 120. Edicions Tívoli.

Afàrtam i digam moru

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Afártam y digam moro

1 font, 2021.
Afartam y digam. 21-3-1907.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_77.jpg. Manuscrit.

Afàrtam, y díguem moro

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Dame pan, y dime tonto.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 222. Imp. de J. Horta.

Atripa'm i digue'm moro

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «II. L'alimentació. El menjar i el beure», p. 20. Pagès Editors.

Digue'm tonto i dóna'm pa

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El pa», p. 75. Garsineu Edicions.

Dis-me puta i afarta'm

1 font, 2003.
Es diu del qui no fa cas de reprensions sinó que porta avant els seus propòsits, mentre no el deixen sense menjar.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «P», p. 135. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Dóna'm diners i dis-me bobo

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «D», p. 46. Ajuntament d'Alzira.

Dóna'm pa i diga'm enze

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «II. L'alimentació. El menjar i el beure», p. 21. Pagès Editors.

Dóna'm pa i digue'm ruc

1 font, 2010.
Lloc: Gràcia (Barcelona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Dóna'm pa i diguem «tonto»

1 font, 2011.
És oriünda de la Franja, encara que viu a Barcelona des de petita.
Lloc: La Franja de Ponent.
Rosa (2011): «A través del correu electrònic, en un document de text». Web.

Dóna'm pa i digues-me tonto

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1775. Publicacions de la Universitat de València.

Dóna'm pa i dis-me bobo

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «D», p. 42. Ajuntament d'Alzira.

Dóna'm pa i dis-me burro

1 font, 2002.
Lloc: Amposta (Montsià).
Salvadó Arrufat, Joan (2002): Diccionari de paraules en desús de les Terres de l'Ebre «Apèndix fraseològic», p. 460. Ajuntament d'Amposta.

Dóna'm pa i dis-me moro

1 font, 1992.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «El nostre pa de cada dia. El pa, el vi i els altre», p. 116. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.

Dóna'm, i diu-me moro, si vols

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Donne-moi, et traite-moi de maure, si tu veux.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Estalvi i malgastar / Économie et gaspillage», p. 288. Robert Morel Editeur.

Farta'm bé i digue'm moro

1 font, 2008.
Es diu del que no fa cas de reprensions de cap tipus, mentre no li llevin el menjar.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.1. Aliments. Menjar. Fam. Dites», p. 377. Editorial Moll.

Farta'm bé, i diga'm lladre

1 font, 2008.
Muntañola, Joaquim (2008): Dites populars catalanes. Caixa d'Estalvis I Pensions de Barcelona, "La Caixa".

Farta'm i dis-me «moro»

1 font, 1992.
Dit del que res li fa si se'n surt amb la seva.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Expressions personals», p. 168. Servei Local de Català de Tortosa.

Fartam y disme moro

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Omplam la panxa y dígasme moro

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 37. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Omple'm la panxa i digues-me moro

1 font, 1992.
Sinònim: Afarta'm bé i digue'm moro.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI, p. 810. Columna Edicions.