Paremiologia catalana comparada digital

El diable va per casa

15 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1803.

El diable va per casa

4 fonts, 1803.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Equivalent en castellà: Anda el diablo en Cantillana.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Anársen», p. 40.
Equivalent en llatí: Daemonis machinamenta nimium grassantur.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Anársen», p. 40.
Sinònim: V. Anar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Casa», p. 136.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 948», p. 683. Columna Edicions.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Diable», p. 147. Edicions Polígrafa.

Anar el diable per casa

2 fonts, 1926.
Haver-hi molt de soroll o turbulències.
Sinònim: Anar el diable solt | Ballar-hi el diable | Ballar-hi el diable de capoll.
Lloc: Cat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Diable Loc. m)». Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 922», p. 675. Columna Edicions.

Lo diable va per casa

2 fonts, 1839.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Equivalent en castellà: Andar el diablo en Cantillana.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0201/0010 «Fórmules, refranys, endevinalles, etc. - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329076». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Loc. fam. ab que se denota que hi ha turbació, sòròll ó alborot en alguna part.
Equivalent en castellà: Anda el diablo en Cantillana.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Diable», p. 722. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que se denota que hi ha turbació, sòròll ó alborot en alguna part.
Equivalent en francès: Le diable est aux vaches.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Diable», p. 722. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que se denota que hi ha turbació, sòròll ó alborot en alguna part.
Equivalent en italià: Il diavolo v'ha cacciato la coda.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Diable», p. 722. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que se denota que hi ha turbació, sòròll ó alborot en alguna part.
Equivalent en llatí: Daemonis machimamenta grassantur.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Diable», p. 722. Impremta de Josep Torner.

Anar el diable prop [d'algú]

1 font, 2008.
Trobar-se algú en situació molt difícil o perillosa.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Anar el diable solt, o Anar el diable per casa, o Ballar-hi el diable

1 font, 2008.
Haver-hi molt de soroll o turbulències.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.