Paremiologia catalana comparada digital

El dolç fa cucs

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

El dolç fa cucs

2 fonts, 1969.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1478», p. 809. Columna Edicions.
Equivalent en francès: Ce qui est doux engendre des vers.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 178. Robert Morel Editeur.

Lo dolç fa cucs

2 fonts, 1926.
Lloc: Empordà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dolç, dolça Refr. c)». Editorial Moll.
Font: ME, FI, FX.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «menjar i beure», p. 38. Instituto de Estudios Turolenses.

Lo dols fa cuchs

1 font, 2021.
Lo dols fa cuchs. 21-7-1903 / 13-6-1904.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_750.jpg. Manuscrit.