Paremiologia catalana comparada digital

El fem diu fem

10 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1951.

El fem diu fem

8 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1038. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 463», p. 347. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Diu fem = actuem, treballem, posem-nos-hi. Joc de paraules que significa que hi ha tasques que no s'han de demorar. (En aquest cas, perquè el fem orgànic fa una pudor que atalba.).
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 238. Web.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fer», p. 88. Edicions Polígrafa.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 101. Editorial l'Esquer.
Joc de paraules.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 374. Edicions 62.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Del femar i del fem», p. 76. J. Huguet Pascual, editor.

El fem diu: fem

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 464», p. 347. Columna Edicions.

El fem, diu fem

1 font, 1984.
S'utilitza el joc de paraules entre fem (adob) i fem (de fer).
Lloc: València (Horta).
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «7. L'adobat. 7.1. Els fems», p. 78. Manuscrit.