Paremiologia catalana comparada digital

El món es desbaratat

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

El món va desbaratat

5 fonts, 1992.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Món», p. 77. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2114», p. 196. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. L'espai geogràfic», p. 527. Edicions 62.
Es diu, s'ha dit, i es veu que sempre es dirà, perquè sempre es va a més desbaratadament (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1862 Món», p. 257. Institut Menorquí d'Estudis.

El món es desbaratat

1 font, 1984.
Per tot, està ple d'embuis.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Contrariedats», p. 185. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

El mon va desbaratat

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. X.- Contralidats», p. 292. Institut Menorquí d'Estudis.