Paremiologia catalana comparada digital

El mal de les persones el paguen els animals

7 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1919.

El mal de les persones el paguen els animals

2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mal / Dolor / Malalt», p. 232. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 120. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El mal de les persones, el paguen els animals

2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 76. Editorial Arte y Letras.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 291», p. 669. Columna Edicions.

El mal de les persones no el senten les besties

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «E», p. 33. Real Academia de Historia.

El mal de les persones no el senten les bèsties

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 130. Edicions Víctor.

El mal de les persones, no el senten les bèsties

1 font, 1926.
Es diu quan algú es mostra insensible davant el mal d'altri.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Mal Refr. jj)». Editorial Moll.