Es diu per referir-se a algú que es troba envellit per les penes.
El mal no afaita a ningú
5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.
Es mal no afaita ningú
3 fonts, 1984.
Es diu per justificar els efectes dels contratemps, morals o físics, que s'han sofert i dels quals encara se sofreixen les conseqüències.
Ses malalties enveiexen.
Lloc: Menorca.
El mal no afaita a ningú
1 font, 1992.
Es mal no afaita a ningú
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.