Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
El pardalot d'Alcoi
14 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1919.
El pardalot d'Alcoi, que quan anà a volar li faltava la cua
5 fonts, 1978.
Diuen que un alcoià va intentar volar sobre el Barranc dels Cinc, amb dos canyissos lligats a l'esquena, i quan ja planava, algú l'avisa que no duia cua; es va esverar i s'estavellà.
Lloc: País Valencià.
Diu que un alcoià intentà volar sobre el Barranc dels Cinc, amb dos canyisos lligats a l'esquena, i que quan planejava després d'haver-se llançat de dalt del pont, un dels espectadors l'avisà que no duia cua, i es va atordir de tal manera que caigué i s'estavellà. Possiblement es basa en alguna temptativa dels inventors afeccionats que abundaven al segle XVIII.
Lloc: Alcoi.
El pardalot d'Alcoi
3 fonts, 1992.
L'anàlisi del recull de Galiana posa de manifest que aquest va realitzar un treball de camp a partir de fonts orals, incorporant expressions populars, frases proverbials i refranys, amb espontaneïtat i sense censura.
Font: Galiana, Lluís (1767): Rondalla de rondalles.
Sinònim: Gràcies al pardal d'Alcoi.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Al pardalot d'Alcoi se li van trencar les ales
2 fonts, 1978.
El pardalot d'Alcoi era un beneitó del qual es conta que es va lligar dos canyissos a l'esquena perquè volia volar. Es va llençar al barranc del Cint i, és clar, es va matar.
El pardalet d'Alcoi, que, quan anà a volar li faltava la cua
1 font, 1993.
El Pardalot d'Alcoi
1 font, 1935.
Ximplet i babau. Es conta que un toix volia passar un torrent volant per damunt amb unes ales fetes de canyís.