Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1059. Editorial Selecta-Catalonia.
El peix, cremant; i la carn belant
17 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1926.
La carn belant i el peix cremant
5 fonts, 1951.
Equivalent en francès: La chair bêlant et la poisson brûlant.
Lloc: Catalunya del Nord.
El peix, cremant; i la carn, belant
3 fonts, 2000.
Significa que el peix, per esser saborós, ha de menjar-se acabat de coure, i la carn ha de menjar-se poc cuita.
Lloc: Illes Balears.
Belant = acabada de matar. Com més bo està el peix és calent, i la carn, acabada de matar.
Sinònim: Similar: El moll ha d'ésser: pescat, torrat i menjat.
El peix, cremant; i la carn belant
2 fonts, 1926.
Significa que el peix, per a esser saborós, ha de menjar-se acabat de coure, i la carn ha de menjar-se poc cuita.
Lloc: Mall.
Significa que el peix, per a ser saborós, ha de menjar-se acabat de coure, i la carn ha de menjar-se poc cuita.
Sa carn, belant; i es peix, cremant
2 fonts, 2002.
Lloc: Artà.
Lloc: Mallorca.
Es peix cremant, i sa carn belant
1 font, 1984.
Per esser saborós es peix ben cuit, i sa carn ben crua.
Lloc: Menorca.
La carn belant i el peix cremat
1 font, 2006.
Sa carn belant i es peix cremant
1 font, 1926.
Ho diuen per significar que la carn per esser bona ha de cruejar i el peix ha d'esser ben cuit.
Lloc: Mall.
Sa carn belant, i es peix cremant
1 font, 1926.
Vol dir que la carn ha d'esser cruenca i el peix ben cuit.
Lloc: Mall.
Sa carn belant; i es peix, cremant
1 font, 2008.
Vol dir que per menjar la carn ha d'estar poc feta, al contrari del peix.