Paremiologia catalana comparada digital

Qui va néixer ase no pot morir ruc

29 recurrències en 17 variants. Primera citació: 1926.

Qui neix ase, no pot morir ruc

4 fonts, 1926.
Es diu referint-se a persones poc entenimentades, indicant que si ja són estúpides de natural no poden esdevenir sàvies ni discretes amb el temps.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Ruc, Ruca Refr. m)». Editorial Moll.
Es diu referint-se a persones poc entenimentades, indicant que si ja són estúpides de natural no poden esdevenir sàvies ni discretes amb el temps.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Ruc», p. 99. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.3 Propostes didàctiques per a l'Educació Secundària», p. 252. Editorial Moll.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'ase», p. 109. Garsineu Edicions.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 95. Randa.

Qui va neixer ase no pot morir ruc

3 fonts, 1999.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gratacós, Quim (1999): Recull de dites populars catalanes «Animals». Web.

Qui va néixer ase no pot morir ruc

3 fonts, 1998.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb els animals», p. 8. Revista L'Estel.

Qui va néixer ase, no pot morir ruc

2 fonts, 1984.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 61. Consell de Mallorca.
Qui és «tonto» de natural, mai serà viu.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Ases», p. 156. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Tururururut, qui va néixer ase, ha de morir ruc

2 fonts, 2018.
Carbó, Amadeu; Cubillos, Jordi (2018): Fins aquí hem arribat. Què fem i com celebrem el darrer adéu «La literatura de la mort. Paremiologia de la mort. Dites, refranys i frases fetes. Burlesques o iròniques», p. 44. Edicions Morera.
Burlesques o iròniques. De: Carbó, Amadeu; Cubillos, Jordi.
Font: Fins aquí hem arribat (Ed. Morera, Barcelona, 2018).
Catorze (2021): Catorze «Tast editorial. Fins aquí hem arribat - https://www.catorze.cat/biblioteca/fins-aqui-hem-arribat-94223/». Web.

Tut-tu-ru-rut! Es qui neix ase, no pot morir ruc

2 fonts, 2000.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2000): Revista Bellpuig, 611 «Refranyer popular», p. 33. Revista Bellpuig.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. T», p. 68. Consell de Mallorca.

Qui neix ase no pot morir ruc

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol V. Intel·ligència. Sèrie B. Ximplesa. Refranys», p. 100. Hora Nova.

Qui va néixer ase / no pot morir ruc

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Néixer», p. 290. Edicions Polígrafa.

Qui va néixer ase, mai serà ruc

1 font, 2008.
Tornar enrere en la vida, és dificilíssim.
Sinònim: Tuttururut, qui va níxer ase, no pot morir ruc.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.1. Del néixer i del morir. Refranys», p. 352. Editorial Moll.

Tut tururut, qui neix ase no pot morir ruc

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans, p. 20. Edicions Tres i Quatre.

Tut-tu-ru-rut, qui va néixer ase no pot morir ruc

1 font, 1957.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1957): Ibiza, núm. 4, p39-42 «Refranero ibicenco (Conclusión)», p. 41. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Tut-tu-ru-tut, qui va néixer ase no pot morir ruc

1 font, 2021.
S'usa per demostrar la incredulitat a fets poc creïbles.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OH - Observacions d'humor», p. 117. Institut d'Estudis Eivissencs.

Tut-tururut, qui va néixer ase no pot morir ruc

1 font, 1993.
S'usa per demostrar la incredulitat a fets poc creïbles.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «279 Ase», p. 49. Institut Menorquí d'Estudis.

Tut-tururut; qui va néixer ase, no pot morir ruc

1 font, 1926.
Lloc: Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Ase Refr. 42)». Editorial Moll.
Lloc: Mall., Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Ase Refr. 43)». Editorial Moll.

Tutururut, qui va nàixer ase no pot morir ruc

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 2306», p. 768. Columna Edicions.

Tuturut, qui va néixer ase ha de morir ruc

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 456. Edicions 62.

Tuturutut, qui va néixer ase ha de morir ruc

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1130. Editorial Selecta-Catalonia.