Paremiologia catalana comparada digital

El primerenc no manlleva res al tardà

9 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1951.

El primerenc no manlleva res al tardà

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1047. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 374. Edicions 62.

Mai el primerenc manlleva res al tardà

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1040. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 377. Edicions 62.

Mai el primerenc, manlleva res al tardà

2 fonts, 1984.
L'elecció del moment de la sembra és molt discutit. Com a norma general es pot dir que s'haurà de fer el més aviat possible. Amb la sembra primerenca s'allarga el període vegetatiu, augmenta la mida de la planta, les arrels s'extenen més, el rendiment és més gran. Això és, sobretot, vàlid pels cereals i per a les lleguminoses de gra primaverals.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «11. La sembra», p. 108. Manuscrit.
Molt raonat és l'aconsellar la sembra primerenca que ho serà més, com més freda sigui la zona.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «14. Els cereals. 14.1. El blat (Triticum sativum). 14.1.1. La sembra», p. 137. Manuscrit.

Lo primerenc no ha demanat res al tardà

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 4. De l'any, dels mesos i dels fenòmens atmosfèrics», p. 68. Edicions Salòria.

Mai el primerenc emmanlleva el tardà

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 3191», p. 436. Columna Edicions.

Mai el primerenc havia de manllevar res al tardà

1 font, 1989.
El batre s'acabava a finals d'agost o primers de setembre, i seguidament es preparaven els gurets per sembrar. Avui amb les llavors importades i seleccionades és més freqüent sembrar pel gener o febrer o març,.
Cosa que abans només es feia quan la tardor era molt plujosa i no es podien ficar als camp.
Sanglas i Puigferrer, Jordi (1989): Tavertet. Cent anys d'història, p. 69. Revista Els Cingles del Collsacabra.