Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 3278», p. 460. Columna Edicions.
El prometre és voluntari i el complir és forçat
10 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1865.
El prometre és voluntari i el complir és forçat
1 font, 1992.
El prometre és voluntari, el complir forçat
1 font, 2003.
El prometre és voluntat i el complir és forçat
1 font, 1993.
El prometre és voluntat, i el complir és forçat
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
El prometre es voluntat, y el cumplir es forçat
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Lo prometre es voluntat y lo cumplir es forsat
1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Lo prométrer es voluntari, / y lo cumplir es forsat
1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Lo prométrer es voluntari, y lo cumplir es forsat
1 font, 1865.
Loc. prov. Explica que qui promet está obligat á cumplir.
Equivalent en castellà: Quien fia ó promete, en deuda se mete.
Loc. prov. Explica que qui promet está obligat á cumplir.
Equivalent en llatí: Quod promissum est de jure tenetur.
Ló prómetter es vólóntari y ló tenir és fórçat
1 font, 1917.
Sinònim: El prometre és voluntari i el tenir és forçat.