Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1037. Editorial Selecta-Catalonia.
El secà, vendre'l quan més goig fa
8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1928.
El secà, vendre-lo quan més goig fa
3 fonts, 1951.
Consell al pagès.
El secà, vendre'l quan més goig fa
2 fonts, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
El secà «vendre-lo» quan més goig fa
1 font, 1984.
L'aigua ha sigut de sempre una de les grans preocupacions dels pagesos. El desassossec per la manca d'aigua necessària perquè les collites arribin a bon termini és sempre present a les converses. Això es ben comprensible en un país a cavall entre una zona seca i una altra humida, on extenses terres de secà depenen de l'aigua de la pluja.
El secà vendre'l quan més goig fa
1 font, 2008.
El secá, véndrelo quan més gòig fa
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.