Paremiologia catalana comparada digital

Els anys (no) hi són

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1805.

Els anys hi són

4 fonts, 1992.
Es diu per ressaltar l'inexorable pas dels anys.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sobre l'estat de salut, el pas del temps, les cures i els remeis, les velles i noves paraules. La salut», p. 384. Editorial Gregal.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1748», p. 612. Columna Edicions.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. II. El calendari. El temps cronològic», p. 208. Llibres de l'Index, S.A.
Amb els anys decauen la força i la salut.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 258. Edicions 62.

Els anys no hi són

1 font, 1926.
Ho diuen per excusar qualcú que fa beneitures per falta d'edat.
Lloc: Cat., Bal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Any Loc. u)». Editorial Moll.

Ets anys hi són

1 font, 1926.
Ho diuen per explicar malures o accidents propis de la vellesa.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Any Loc. u)». Editorial Moll.

Los anys hi son

1 font, 1805.
Loc. que exprèssa que l'edat llèva las forsas, hermosura, y vigor del cos.
Equivalent en castellà: No se van los dias en balde.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ser», p. 323.
Loc. que exprèssa que l'edat llèva las forsas, hermosura, y vigor del cos.
Equivalent en llatí: Incassum nom procedunt tempora.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ser», p. 323.