Paremiologia catalana comparada digital

Els de Sant Antoni són de la pell del dimoni

11 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1935.

Els de Sant Antoni són de la pell del dimoni

9 fonts, 1935.
Té origen en les pedrades. Els d'aquest barri eren tinguts com a molt braus.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer barceloní «Dels barris», p. 24. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Barcelonès. Barcelona. Sant Antoni (mercat)». Manuscrit.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de pobles», p. 80. Editorial Millà.
Es refereix als habitants del barri de Sant Antoni de Barcelona.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 502. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «països catalans». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Pell», p. 223. Universitat Miguel Hernández.
(1998): L'Estel «Països Catalans (V)», p. 21. Revista L'Estel.

Els de sant Antoni són de la pell del dimoni

2 fonts, 1983.
Veure l'original.
Lloc: Barcelona, Raval.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català I «Gener. Els Reis», p. 435. Salvat, S.A. de Ediciones.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «pobles de Catalunya», p. 91. Web.