Paremiologia catalana comparada digital

Els diners no són parents de ningú

11 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1928.

Els diners no són parents de ningú

9 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 49. Estampa Gràfiques Calmell.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 53. Estampa Gràfiques Calmell.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1159. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1162. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1167. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1160», p. 737. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Els diners deixats a parents també s'han de tornar.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 429. Edicions 62.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 136. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Els diners no son parents de ningú

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 88. Editorial Arte y Letras.

Els diners no son parents de ningu

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 64. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).