Paremiologia catalana comparada digital

Els disgustos no es queden a la roba

11 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1951.

Els disgustos no es queden a la roba

7 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1082. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La tristesa», p. 101. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1346», p. 778. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Disgust», p. 183. Edicions Polígrafa.
Els disgustos, sovint causa de molts mals, normalment aprimen i fan emmalaltir.
Sinònim: Els disgustos no es posen a la roba.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 397. Edicions 62.

Els disgustos no es posen a la roba

4 fonts, 1999.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
El llibre, Refranys, XIII, 926, p557, diu: «Sovint són causa de molts mals, i normalment fan aprimar».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XIII. Referències diverses. Els objectes», p. 268. Llibres de l'Index, S.A..
Els disgustos, sovint causa de molts mals, normalment aprimen i fan emmalaltir.
Sinònim: Els disgustos no es queden a la roba.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 397. Edicions 62.
Sovint són causa de molts mals, i normalment fan aprimar.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els objectes», p. 557. Edicions 62.