Paremiologia catalana comparada digital

Els dits són per a mullar

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1996.

Els dits són per a mullar

3 fonts, 2007.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Són les millors pinces naturals.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 115. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 135. Edicions Víctor.

Els dits son per a sucar

2 fonts, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 65. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Dit», p. 193. Universitat Miguel Hernández.

Els dits són per a sucar

1 font, 2011.
Així deien els pares i els oficials als fills o als aprenents que usaven eines, com el martell, amb què es podien fer mal, per tal d'advertir-los del perill.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.2. El cos humà. Dits», p. 68. Eixam Edicions.