Paremiologia catalana comparada digital

Els doctors tenen mala arpa

11 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Els doctors tenen mala arpa

7 fonts, 1951.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «07. Instruments musicals de plectre i pols: guitarra - llaüt - bandúrria - mandolina - arpa - cítara». Blogger.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1089. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1442», p. 800. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oficis». Web.
Metges.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Doctor», p. 207. Edicions Polígrafa.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els metges», p. 304. Edicions 62.

Es doctors tenen mala arpa

3 fonts, 1984.
Lloc: Menorca.
Griñó i Garriga, David (1987): Metges i apotecaris segons el refranyer, p. 4. Autoedició.
Ho diuen per significar que els metges solen fer mal en les cures (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1064 Doctors», p. 148. Institut Menorquí d'Estudis.
Solen fer mal, per fer ses cures.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Medecina», p. 232. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Els doctors tenen mal' arpa

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVI.- Medecina», p. 310. Institut Menorquí d'Estudis.