Paremiologia catalana comparada digital

Els morts deixen i els vius regeixen

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Els morts deixen i els vius regeixen

5 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1115. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 54. Edicions El Mèdol.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2400», p. 263. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 278. Edicions 62.

Els morts deixen / i els vius regeixen

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 234. Edicions Polígrafa.

Els morts deixen, / i els vius regeixen

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Les morts laissent, / et les vivants administrent.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 366. Robert Morel Editeur.

Els morts deixen, i els vius regeixen

1 font, 1926.
Significa que la darrera voluntat és més o menys respectada segons la bona voluntat i escrupolositat dels sobrevivents encarregats de complir-la.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «2 Mort, Morta Refr. v)». Editorial Moll.