Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1115. Editorial Selecta-Catalonia.
Els morts deixen i els vius regeixen
8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.
Els morts deixen i els vius regeixen
5 fonts, 1935.
Els morts deixen / i els vius regeixen
1 font, 1969.
Els morts deixen, / i els vius regeixen
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Les morts laissent, / et les vivants administrent.
Lloc: Catalunya del Nord.
Els morts deixen, i els vius regeixen
1 font, 1926.
Significa que la darrera voluntat és més o menys respectada segons la bona voluntat i escrupolositat dels sobrevivents encarregats de complir-la.