Paremiologia catalana comparada digital

Els nebots peguen bots

21 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1926.

Els nebots peguen bots

8 fonts, 1928.
En contades ocasions apareixen altres membres familiars.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «I. Especialment referits a persones», p. 14. Autoedició.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 89. Editorial Arte y Letras.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 65. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
3. De base lexico-semantica. Paronomasia (emplear proxims en la frase, vocables de so semblant).
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Prolec de Mariví Ferrandis i Olmos», p. 16. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «N 135», p. 391. Columna Edicions.
No et pots fiar dels nebots, no son com els fills.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La família i les relacions familiars», p. 161. Editorial l'Esquer.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 138. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 135. Edicions Víctor.

Els nebots salten a bots

4 fonts, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Març», p. 10. Ajuntament de Cocentaina.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Sol passar, sobretot quan els porten regals.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 556. Web.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Els nebots / fan pegar bots

1 font, 1969.
És que en tractar d'interessos els nebots donen molta feina.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Nebot», p. 284. Edicions Polígrafa.

Els nebots fan pegar bots

1 font, 1926.
Significa que els nebots solen donar molta molèstia i disgusts a llurs oncles.
Sinònim: A qui Déu no dóna fills, el diable dóna nebots | Qui té nebots, té llops | Els nebots salten tots.
Lloc: Sueca.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Nebot Refr. a)». Editorial Moll.

Els nebots pequen bots

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «E», p. 22. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Els nebots que peguen bots

1 font, 1933.
L'interés sols és veritable per als fills.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XV, Cuaderno III (Mayo-Junio de 1934) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). E», p. 171. Societat Castellonenca de Cultura.

Els nebots salten tots

1 font, 1926.
Significa que els nebots solen donar molta molèstia i disgusts a llurs oncles.
Sinònim: A qui Déu no dóna fills, el diable dóna nebots | Qui té nebots, té llops | Els nebots fan pegar bots.
Lloc: Alcoi.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Nebot Refr. a)». Editorial Moll.

Els nebots, paguen a bots

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Dones», p. 121. J. Huguet Pascual, editor.

Els nebots, peguen bots

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 15. Anubar Ediciones.

Los nebots fan pegar bots

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 286. Editorial Antinea.