Paremiologia catalana comparada digital

Encara que sigui lletja, res no se'm malmeneja

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1928.

Encara que sigui lletja, res no se'm malmeneja

2 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1194. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «El físic», p. 38. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

Encara que sigui lletja, res no se'm malmaneja

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 200. Edicions 62.

Encara que soc llecha, res me se menecha

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Bella / Hermosa / Lletgessa / Geperut», p. 227. Universitat Miguel Hernández.

Encara que soc lleja, res me se meneja

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 94. Editorial Arte y Letras.

Encara que sóc lletja, res me se meneja

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 294», p. 454. Columna Edicions.