Que no sap ben bé ni on és ni allà on va.
Esmaperdut
17 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1902.
Esmaperdut
6 fonts, 1964.
Dit del que ha perdut l'esma, o sigui, la facultat, l'aptitud, l'instint o l'orientació per saber fer quelcom que ens feia anar a algun lloc on s'hi anava de memòria, de forma maquinal. També com «quedar parat».
Sinònim: Quedar parat.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Desorientat.
Què tens? Què et passa? —crida l'Estanislau, esmaperdut (L'Estàtua, 27).
Sense esma, sense memòria.
I caminava esmaperdut per dins d'aquell bosc tan aspès, i mort de fred, que m'arribava al moll dels ossos, perquè anava xop del tot.
Lloc: Pallars.
Del programa de l'Oriol Camps a Catalunya Ràdio.
Estar esmaperdut
3 fonts, 1902.
L'aixecà, esmaperdut, mirant-li el rostre… Llavors ella, incapaç de contenir-se ni amagar més angúnia, l'abraçà fort, ben fort, fins a ofegar-lo.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Anar esmaperduda
1 font, 1902.
La Rita anava esmaperduda; en Genís, capficat.
Anar esmaperdut
1 font, 1968.
Que ha perdut l'esma.
Anava esmaperdut pels carrers.
Està esmaperdut
1 font, 2012.
Quan un està molt cansat o atrafegat.
Sinònim: Treu el fetge (o la freixura) per la boca.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Estar esmaperdut -uda
1 font, 2017.
Quedar en un estat d'aturament i de confusió.
Lloc: Cerdanya.
Quedar-se esmaperdut
1 font, 1994.
En Pujol en sentir-se dir 'vuecencia' es quedà esmaperdut.
Restar esmaperdut
1 font, 1994.
Vaig restar esmaperdut, car aquestes fulles eren del temps de la picor.