Paremiologia catalana comparada digital

Fat o salat, ben menjat sia

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1918.

Fat o salat, ben menjat sia

4 fonts, 1984.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 221», p. 295. Columna Edicions.
Ho diuen els conformistes.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 318. Edicions 62.
Ho diu la persona conformista i de bona barra.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1264 Fat», p. 175. Institut Menorquí d'Estudis.
Expressa es desig d'una bona digestió.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Cuina. Menjar i beure», p. 189. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Fat o salat / ben menjat sia

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XI.- Cuina (menjúa, bevenda)», p. 294. Institut Menorquí d'Estudis.

Fat o salat, ben menjar sia

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Fat o salt, ben menjat sia

1 font, 2000.
Es diu per manifestar indiferència envers el gust del menjar, mentre aquest sia sanitós i faci profit.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Menjar», p. 74. Editorial Moll.