Paremiologia catalana comparada digital

Fer-li la col

12 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Fer la col

8 fonts, 1926.
Fet la guitza, sorprendre amb un resultat contrari al que s'esperava o es desitjava.
Lloc: Tortosa, Maestr., Cast., Val., Sueca.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «1 Col Loc. a)». Editorial Moll.
Equivalent en castellà: Dar la lata.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 53. Editorial Diàfora.
Fet la guitza, sorprendre amb un resultat contrari al que s'esperava o es desitjava.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Relacions personals. Companyies i amic de veritat», p. 115. Editorial l'Esquer.
Ser deslleial, trair a algú.
Sinònim: Fer la pala.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «4. Estiu. 4.5.4.1. Refranys, frases fetes i locucions del raspall», p. 108. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.
Fer la guitza.
Optimot (2023): «Fraseologia de temporada - https://www.instagram.com/p/Cn6Z74lMDNd/». Instagram.
Aquestes expr. s'empren com sinònims de molestar.
Sinònim: Fer la guitza | Fer la punyeta.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VI: Maneres de dir», p. 131. Eixam Edicions.
Sorprendre amb un resultat contrari a l'esperat.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Fer-li a u la col

2 fonts, 1992.
Jugarle a uno una mala pasada.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 48. Comercial Denes, SL.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2467», p. 99. Columna Edicions.

Fer la col (a algú)

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1789. Publicacions de la Universitat de València.

Ferli a ú la còl

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «F», p. 116. Editorial Arte y Letras.