Paremiologia catalana comparada digital

Fer en Joan de Tarragona

14 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1803.

Fer el Joan de Tarragona

5 fonts, 1926.
Fer el sord.
Fer l'orni, fer un paper indiferent. Al·ludeix al capità Joan Aldana, fill de Tortosa, que a la batalla de Pavia agafà presoner el rei Francesc I de França i mostrava indiferència per les promeses de diners que li oferia per la seva llibertat.
Fer l'orni. Fa referència al militar Joan Aldana (segles XV-XVI) que a la batalla de Pavia (1525) féu presoner Francesc I de França el qual li prometé l'oro i el moro si el deixava lliure. En Joan de Tarragona, però, no sucumbí.
Loc. v. Critica i reprén algú que es fa el desentés. Joan: Nom propi d'home i llinatge català molt estés que deriva del nom hebreu «Jo-hanan» o «Jo-hannes» ('Déu és propici'), o potser de «Yohanan» ('Déu s'ha compadit').
Al món occidental l'antropònim Joan té assignat el valor proverbial de 'el bo'. I popularment se li afegeix el significat de 'beneitot'
Sinònim: Fer el/en Joan de Tarragona.
Font: PCC.

Fer en Joan de Tarragona

5 fonts, 1803.
Fer l'orni, desatendre el que hom sent. El personatge al·ludit pel refrany és el capità tortosí Joan Aldana, que a la batalla de Pavia féu presoner el rei Francesc I de França i no l'escoltava quan aquest pretenia que el deixés anar a canvi de molts diners. Explicat amb més detall.
Sinònim: V. Fer l'orni.
Equivalent en castellà: Hacerse memo.
Sinònim: V. Fer l'orni.
Es diu en el sentit de fer-se el desentès.
Sinònim: Fer el sord | Fer l'orni | Fer el suec | Fugir d'estudi.
Lloc: Tarragona.

Fèr en Joan de Tarragòna

1 font, 1839.
Sinònim: Fer l'orni.

Fer-se en Joan de Tarragona

1 font, 2004.
També vol dir fer-se el tonto.
Lloc: Llofriu.

Ferse en Joan de Tarragona

1 font, 1915.
Tambe vol dir ferse'l tonto. De: Rocas i Romanguera, Irene (1916-17).
Lloc: Llofriu.

Joan de Tarragona

1 font, 2022.
Segons Amades, és el capità tortosí Joan Aldana, que a la batalla de Pavia feu presoner el rei Francesc I de França, qui, en veure's captiu, oferí al capità una valuosa fortuna si el deixava anar. Aldana no escoltà els oferiments del rei de França […] Joan: Nom propi d'home i llinatge català molt estés que deriva del nom hebreu «Jo-hanan» o «Jo-hannes» ('Déu és propici'), o potser de «Yohanan» ('Déu s'ha compadit').
Al món occidental l'antropònim Joan té assignat el valor proverbial de 'el bo'. I popularment se li afegeix el significat de 'beneitot'