Equivalent en castellà: Apretar, hacer fuerza.
Fer força
11 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1977.
Fer força
10 fonts, 1977.
Al final del part s'ha de fer força, empentar, empènyer.
Fer un esforç | espec. pop. ús absolut. Esforçar-se per a defecar.
Fes força: ajuda'm a alçar la saca | Fes força —li deia la mare a l'infant— que si no t'hauràs de purgar.
Sinònim: Fer forces.
Feien força tots plegats per aixecar la calaixera i traslladar-la.
Lloc: Vic (Osona).
Ensardinar, tibar // oprimir (els botons del timbre) // pitjar (comprimir), atapeir // arrencar (a córrer) // instar (demanar amb insistència) // cuitar (el pas) // collar // atacar (el tabac en una pipa) // ataconar (l'herba en el sac) //... exigir (massa als estudiants)... (cont.).
Sinònim: Estrènyer (el cinturó), prémer, premsar, empènyer, serrar (les dents).
Equivalent en castellà: Apretar.
Forcejar.
Sinònim: Esforçar-se.
Tenir eficàcia.
Sinònim: Influir, pesar, valer.
Insistir en una opinió o argument.
No et vull fer força perquè no ho sé del cert.
Lloc: Menorca.
Lloc: País Valencià.
Lloc: País Valencià.
Fer força (a algú)
1 font, 2004.
Violar algú / fer un acte carnal amb una persona, en contra de la seva voluntat.
L'assassí abans de matar-la va fer força a aquella noia.
Sinònim: Posar força (a algú), fer violència (a algú).