Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Home roig no et faci goig

51 recurrències en 29 variants. Primera citació: 1883.

Home roig no et faci goig

8 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1176. Editorial Selecta-Catalonia.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Sembla un advertiment fet a les dones. Una frase més que mostra la prevenció popular que desperten els homes roigs, tal vagada per la seua raresa a las nostres terres.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «H», p. 121. Institut d'Estudis Eivissencs.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 440», p. 126. Columna Edicions.
Es creu que les persones de pèl roig solen tenir mal caràcter.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 209. Edicions 62.
Sentències populars que expressen la idea que les persones de pèl roig solen tenir mal caràcter (D.).
Equivalent en castellà: Rojo rojizo, el diablo lo hizo.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1513 Home», p. 207. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.4. L'exploració de la pell. Color (Blanc, Roig, Groc, Verd, Blau). Roig», p. 240. Universitat Miguel Hernández.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Home roig no et faça goig

5 fonts, 1948.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 278. Web.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1948): Ibiza, núm. 27, juliol 1948 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 463. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Expressa un prejudici respecte a les persones de pèl roig.
Sinònim: No hi ha que fiar d'home roig ni de pedra redona.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «AP - Aspecte personal», p. 35. Institut d'Estudis Eivissencs.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «H», p. 169. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Home roig, no et faci goig

4 fonts, 1926.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1926): Vida lleidatana, Any I, Núm. 12 (15 d'octubre de 1926) «Refraner. IX. L'home», p. 192. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 94. Edicions Tres i Quatre.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Colors». Web.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Home», p. 897. Editorial Selecta-Catalonia.

Pèl roig no et faci goig

4 fonts, 1992.
Es diu de la persona de cabells rojos, que se suposava que tenia mals sentiments.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Refranys», p. 321. Editorial Moll.
Sinònim: Home roig no et faci goig.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII, p. 52. Columna Edicions.
Les persones pèl-roges es consideren poc dignes de confiança.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 221. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.4. L'exploració de la pell. Color (Blanc, Roig, Groc, Verd, Blau). Roig», p. 241. Universitat Miguel Hernández.

Home roig no et faci goig, si te'n fa no et durarà, i si dura no té cura

3 fonts, 1993.
Es creu que les persones de pèl roig solen tenir mal caràcter.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 209. Edicions 62.
Sentències populars que expressen la idea que les persones de pèl roig solen tenir mal caràcter (D.).
Equivalent en castellà: Rojo rojizo, el diablo lo hizo.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1513c Home», p. 207. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.4. L'exploració de la pell. Color (Blanc, Roig, Groc, Verd, Blau). Roig», p. 240. Universitat Miguel Hernández.

Home roig no et faci goig, si te'n fa no et durarà

2 fonts, 1993.
Es creu que les persones de pèl roig solen tenir mal caràcter.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 209. Edicions 62.
Sentències populars que expressen la idea que les persones de pèl roig solen tenir mal caràcter (D.).
Equivalent en castellà: Rojo rojizo, el diablo lo hizo.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1513b Home», p. 207. Institut Menorquí d'Estudis.

Home roig, ni de lluny ni de la vora et faci goig

2 fonts, 1999.
Es creu que les persones de pèl roig solen tenir mal caràcter.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 209. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.4. L'exploració de la pell. Color (Blanc, Roig, Groc, Verd, Blau). Roig», p. 240. Universitat Miguel Hernández.

Pèl roig, no et faci goig

2 fonts, 1993.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Es diu de les persones que tenen els cabells rojos, perquè són considerades generalment com dolentes o poc dignes de confiança (D.). Vegi's n. 1474 i 1513, a, b, c.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2155 Pèl», p. 296. Institut Menorquí d'Estudis.

Home roig no et faci goig, que si te'n fa durarà poc

1 font, 1999.
Es creu que les persones de pèl roig solen tenir mal caràcter.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 209. Edicions 62.

Home roig no et faci goig, que si te'n fa et durarà poc (o no et durarà)

1 font, 1993.
Sentències populars que expressen la idea que les persones de pèl roig solen tenir mal caràcter (D.).
Equivalent en castellà: Rojo rojizo, el diablo lo hizo.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1513a Home», p. 207. Institut Menorquí d'Estudis.

Home roig no et faci goig, si te'n fa no durarà i si dura no té cura

1 font, 2008.
Sentència popular que dóna fe d'una creença que els homes de pèl roig tenen molt mal caràcter.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.7. Homes i dones. Refranys», p. 440. Editorial Moll.

Home roig no et faci goig, si te'n fa, no et durarà

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 441», p. 127. Columna Edicions.

Home roig no et faci goig; o és molt savi o molt boig

1 font, 1990.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 33. Ajuntament de Banyoles.

Home roig no't faci goig

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Home roig no't fassi goig

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «10. Aforismes indeterminats», p. 42. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Home roig ó pel roig, no't fassa goig; ó home roig y gos pelut, primer mort que conegut

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.4. L'exploració de la pell. Color (Blanc, Roig, Groc, Verd, Blau). Roig», p. 240. Universitat Miguel Hernández.

Home roig, / no et faci goig

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Goig», p. 142. Edicions Polígrafa.

Home roig, ni de lluny ni de la vora no et faci goig

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1176. Editorial Selecta-Catalonia.

Home roig, no et faça goig

1 font, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 300. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Home roig, no et faci goig; o és molt savi o molt boig

1 font, 1990.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 19. Ajuntament de Banyoles.

Home roig, no te faça goig

1 font, 1996.
Sinònim: Home royx, no te faça gox.
Equivalent en castellà: El Catalán. Hombre roxo, no te haga gozo.
Font: Hernán Núñez (1555:p.57).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys catalans recollits per Hernán Núñez», p. 270. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Home roig, no-t faça goig

1 font, 1900.
Sinònim: Deu nos guart d'un hom barbat.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «H», p. 53. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Hòme ròig, no't faça gòig

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «H», p. 130. Editorial Arte y Letras.

Home roig, no't fassi goig

1 font, 2021.
Home roig no't. 14-5-1872.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_515.jpg. Manuscrit.

Hòme ròtj, no't faça gòtj

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XI. Temperament. Constitució», p. 312. Centre Excursionista de Catalunya.

Homo roig — no't faça goig

1 font, 1918.
No convenim ab el senyor Farnés ab axò de que la color de la gallina rossa's referesca al color 'roig' de l'alba, per quant el poble té en bon averany el color ros y en mal averany el 'roig'
Ferrer, Andreu (1918): Catalana, 12 (23 juny 1918), p292-293 «Folklore. Sobre les tres gallines», p. 293. Catalunya, Revista Setmanal.

Homo roig no et faci goig, i si te'n fa, no et durarà

1 font, 1984.
Simple superstició.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Homos», p. 225. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Homo ròig, / no 't faixi gòig

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXI.- Homos», p. 307. Institut Menorquí d'Estudis.

Homo ròig, / no 't faixi gòig; / si te 'n fà, / no 't durarà

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. IX.- Consèis, Experiencia», p. 290. Institut Menorquí d'Estudis.