Paremiologia catalana comparada digital

Fer l'home

17 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1864.

Fer l'home

13 fonts, 1910.
Presumir.
Lloc: País Valencià.
Doménech Zornoza, Josep Lluís (coord.); Buchón Tomás, Joan Carles; Doménech Rodríguez, Maria Pilar; Llorens Server, Maria; Cantó Doménech, Verònica (2004): Frases fetes i locucions «Relació de frases fetes i locucions. F», p. 48. Editorial Marfil.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 306», p. 101. Columna Edicions.
Redimir-se del servei militar. De: Farnés, Sebastià (1923).
Lloc: Canet de Mar.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0036 «Del folklore de Canet de Mar - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434120304201/173/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Equivalent en castellà: Darse tono, darse importancia.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. F», p. 175. Imp. de J. Horta.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLVI. Les imulacions», p. 186. Llibres de l'Index, S.A.
Es pensava que fumant feia l'home.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 188. Llibres de l'Index, S.A.
Sinònim: Sentir-se valent, cridar molt.
Equivalent en castellà: Tener muchos fueros.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 205. Editorial Claret.
Dit d'un noi que imita els grans.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «hom, un hom, home», p. 70. Editorial Millà.
Presumir.
Sinònim: Veg. Fer el valent.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «F», p. 169. Edicions 62.
Vanitat: presumir.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Sentiments sobre si mateix», p. 39. Edicions 62.
El sis-cents avançava i avançava, la noia tenia les mans molles de tan suar. No facis l'home! Si és ell, qui fa l'home, que no ho veus?
Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «L'hora dispersa (Ells i la Norma). I», p. 158. L'Avui / El Punt Avui.
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. F», p. 39. Edicions Víctor.
Voler aparentar més del que un és.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Fér l'home

1 font, 1864.
Fr. Volerho paréixer, fér cosas de home'ls noys.
Equivalent en castellà: Hombrear; hacer del hombre.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Home», p. 844. Hermanos Espasa, Editores.
Met. Voler igualarse ab altres en saber ó en altras qualitats.
Equivalent en castellà: Hombrear; hombrearse.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Home», p. 844. Hermanos Espasa, Editores.
Met. Voler igualarse ab altres en saber ó en altras qualitats.
Equivalent en llatí: Parem se superioribus ostentare.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Home», p. 844. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Volerho paréixer, fér cosas de home'ls noys.
Equivalent en llatí: Viros graves aemulari.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Home», p. 844. Hermanos Espasa, Editores.