Paremiologia catalana comparada digital

Ficar-se per un cos d'agulla

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1920.

Ficar-se per un cos d'agulla

4 fonts, 1994.
Ésser molt llest, molt viu.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LES FRASES FETES», p. 45. L'Avui / El Punt Avui.
Ser molt llest.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Ésser molt llest.
Sinònim: Veg. Pensar-se-les totes.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «F», p. 196. Edicions 62.
Sagaç.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte a l'enteniment», p. 19. Edicions 62.

Ficar-se per un cós d'agulla

1 font, 2004.
Ésser molt viu.
No et preocupis per ell que ja se'n sortirà sol; és un xicot que es fica per un cós d'agulla, és murri per tot.
Sinònim: Ésser un peix que es porta l'oli, més fi que l'or portuguès.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Viu». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Ficar-se per un forat d'agulla

1 font, 1933.
Qui és molt llest... o molt furguet.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XXIX, Cuaderno III (Julio-Sepbre de 1953) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). F», p. 272. Societat Castellonenca de Cultura.

Ficarse per lo còs d'una agulla

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «F», p. 123. Editorial Arte y Letras.

Ficarse per un cos d'agulla

1 font, 1920.
Mol espavilat y entremetent.
Lloc: País Valencià.
Huguet, Gaetà (1920): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 2 (junio de 1920) «Fraseología valenciana», p. 34. Societat Castellonenca de Cultura.