Paremiologia catalana comparada digital

Fins la fi ningú es ditxós

5 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1880.

Fins a la fi, ningú és ditxós

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 759», p. 419. Columna Edicions.

Fins al fi ningú es ditxós

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Fins al fi, ningú es dijós

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «F», p. 34. Real Academia de Historia.

Fins al fi, ningú és ditxós

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. F», p. 139. Edicions Víctor.

Fins la fi ningú es ditxós

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Primer ramellet. Flors de vida», p. 15. Imprempta de Carlos Latrobe.