Paremiologia catalana comparada digital

Flist-flast

13 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1839.

Flist-flast

5 fonts, 1996.
El soroll de cops repetits (com ara les bufetades) és flist-flast.
Badia i Pujol, Jordi (2021): Vilaweb - Ras i curt «Els gossos no fan «guau» - https://www.vilaweb.cat/noticies/gossos-guau-onomatopeies-jordi-badia/». Vilaweb.
Per evocar el soroll de les bufetades.
El dia que em va enxampar dient una mentida, flist-flast, em va fúmer un parell de mastegots...!
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «4. Interjeccions», p. 147. Autoedició.
Onomatopeia que imita el soroll de dues bufetades que hom venta l'una darrere l'altra.
Amb un flist-flast el nen va callar de cop.
Sinònim: Pif-paf.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Bufetada». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Compost repetitiu i expressiu.
IEC (1996): Acord de la Secció Filològica del 15-3-96. Institut d'Estudis Catalans.
Onomatopeia dels cops repetits i violents.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Flist-flast», p. 424. Llibres de l'Index, S.A..

Flas-flis

1 font, 1991.
Pegar dues mambelletes.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 64. Editorial Moll.

Flis-flas

1 font, 1991.
Pegar dues mambelletes.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 64. Editorial Moll.

Flis-flas!

1 font, 1968.
Onomatopeia del pegar amb un garrot, d'un bon parell de bufetades, de les xurriacades del carreter, de les vergassades, etc.
Ha agafat l'escombra, i flis-flas... ens ha fet córrer escales avall (Vilanova, II, 28).
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Flis-flas!», p. 170. Edicions Polígrafa.

Flist-flast!

1 font, 1968.
Onomatopeia.
Sinònim: Veg. Flis-flas!
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Flist-flast!», p. 170. Edicions Polígrafa.

Flist, flast

1 font, 1839.
Fam. Veus ab que s'exprèssa lo sòròll dels cops que se dònan ó reben.
Equivalent en francès: Pan, pan.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Flist, flast», p. 973. Impremta de Josep Torner.
Fam. Veus ab que s'exprèssa lo sòròll dels cops que se dònan ó reben.
Equivalent en llatí: Percussionis sonus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Flist, flast», p. 973. Impremta de Josep Torner.
Fam. Veus ab que s'exprèssa lo sòròll dels cops que se dònan ó reben.
Equivalent en italià: Plif, plaf.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Flist, flast», p. 973. Impremta de Josep Torner.
Fam. Veus ab que s'exprèssa lo sòròll dels cops que se dònan ó reben.
Equivalent en castellà: Zis, zas.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Flist, flast», p. 973. Impremta de Josep Torner.