Paremiologia catalana comparada digital

Florir-se-li el pa a la boca

12 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1857.

Florir-se el pa a la boca

3 fonts, 1997.
Ésser molt callat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Ésser molt callat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 167. Universitat Miguel Hernández.
Callat.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte al parlar», p. 21. Edicions 62.

Florir-se el pa a la boca (d'algú)

2 fonts, 1996.
Ésser molt callat / guardar-se bé el secret.
És molt discret i molt callat; se li floriria el pa a la boca. No hi ha por que et descobreixi.
Sinònim: Cosir-se la boca, callar com un mort.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Callar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Ésser molt callat.
Sinònim: Veg. No badar boca.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «F», p. 196. Edicions 62.

Florírseli á un lo pa en la boca

2 fonts, 1857.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 84. Hermanos Espasa, Editores.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 229. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Florir-li el pa a la boca

1 font, 2024.
Quan algú sempre calla per no importunar ningú.
Btvllengua (2024): Betevé ««Pa», un mot curt amb una història molt llarga». Barcelona Televisió (Betevé).

Florir-se el pà a la boca (d'algú)

1 font, 2006.
Ésser molt callat.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Boca», p. 10. Curbet CG Edicions.

Florir-se el pa a la boca d'algú

1 font, 1926.
Guardar-se bé el secret.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Florir Loc. c)». Editorial Moll.

Florirse 'l pa a la boca (a algú)

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Ser muy callado.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. F», p. 180. Imp. de J. Horta.