Ésser bocafluix.
Equivalent en castellà: Ser ligero (o suelto) de lengua.
Fluix de llengua
18 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1805.
Ésser fluix de llengua
5 fonts, 1979.
Ésser indiscret.
Ésser indiscret.
No saber callar el que cal.
Lloc: Marina Baixa.
Ésser indiscret.
Sinònim: Ésser fluix de boca, ésser llarg de llengua.
Fluix de llengua
5 fonts, 1933.
Qui se'n va de la llengua i tot ho diu.
Sinònim: Fluix de pestell | Fluix de baldelló.
Lloc: País Valencià.
[Ésser] indiscret / no saber callar el que cal.
Voldrien que jo fos fluix de llengua i els ho contés tot, però no sabran res de mi.
Sinònim: Fluix de boca, llarg de llengua, fluix de molles.
Font: R-M.
[Ésser] indiscret / no saber callar el que cal.
És una bona persona, però també fluix de llengua; parla més del compte.
Sinònim: Fluix de boca, llarg de llengua, fluix de molles.
Indiscret; que no se li pot confiar cap secret.
Llenguallarg, llepaculs, fluix de llengua, llengut, llepa, llengua viperina… La llengua no té os, però trenca el més gros. Fotre's la llengua al cul. Anar-se'n de la llengua. Quantes maneres de referir-nos al poder malèfic de les paraules en les relacions humanes! ¿Però hem sabut traslladar la bellesa i el potencial benèfic que també tenen en expressions populars similars? ¿N'hi ha una oferta paral·lela en sentit oposat? Diria que no.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Ser fluix de llengua
3 fonts, 1996.
Ser xerraire.
Equivalent en castellà: Ser ligero de lengua, tener la lengua suelta.
Bocamoll.
A Vic es diu «llenga».
S'havia de vigilar a confiar-li secrets, perquè era un home molt fluix de llengua.
Lloc: Vic (Osona).
Flux de llèngua
1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Fluxo de palabras.
Equivalent en llatí: Verborum profluentia.