Paremiologia catalana comparada digital

Gat saumó

10 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1803.

Gat saumó

2 fonts, 1803.
Bax. met. dit del qu' ab manya y secrèt logra lo que vol.
Equivalent en castellà: Mátalas callando.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Gat», p. 402.
Bax. met. dit del qu' ab manya y secrèt logra lo que vol.
Equivalent en llatí: Paulatim tentando capit, perimitque tacendo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Gat», p. 402.
Met. y vulg. Motiu que se dòna al que ab manya y secrèt procura conseguir sòn intènt.
Equivalent en italià: Gatta morta.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gat», p. 1019. Impremta de Josep Torner.
Met. y vulg. Motiu que se dòna al que ab manya y secrèt procura conseguir sòn intènt.
Equivalent en castellà: Mátalas callando.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gat», p. 1019. Impremta de Josep Torner.
Met. y vulg. Motiu que se dòna al que ab manya y secrèt procura conseguir sòn intènt.
Equivalent en llatí: Paulatim tentando capit perimitque tacendo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gat», p. 1019. Impremta de Josep Torner.
Met. y vulg. Motiu que se dòna al que ab manya y secrèt procura conseguir sòn intènt.
Equivalent en francès: Sournois.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gat», p. 1019. Impremta de Josep Torner.

Gatsaumó

2 fonts, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gatsaumó 1», p. 80. Edicions Polígrafa.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gatsaumó 2», p. 80. Edicions Polígrafa.

Gat saumí (o saumó)

1 font, 1910.
Si es molt manyós.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gat. Modismes», p. 102. L'Avenç.

Gata saumona

1 font, 1917.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Ai, la gata saumona!
Font: E. Vilanova, vol III, p157.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0044 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368916». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.