Gent de Liró, gent de bona olla i poc sermó

En totes les llengües, la gran majoria de proverbis estan formats per dos o més versets que rimen i ritmen amb una gran justesa i gràcia. N'hi ha molts d'altres que, sense rimar ni consonar, estan posseïts d'una musicalitat excelsa que els dóna un ritme graciosíssim posseït d'una gran delicadesa i escaiença. N'hi ha molts d'altres compostos d'una manera tan meravellosa que, desatenent tota mètrica i quadratura sil·làbica, fan ritmar versets, curtíssim l'un i lllarguíssim l'altre (segueix a l'original).

N'hi ha molts d'altres compostos d'una manera tan meravellosa que, desatenent tota mètrica i quadratura sil·làbica, fan rimar dos versets, curtíssims l'un i llarguíssim l'altre, i posseeixen una sonoritat i una melodia, completament harmònica, impossible d'imitar.

Font: "Origen i sentit d'alguns proverbis. Introducció". Biblioteca de Tradicions Populars, Serie A, vol. III, de Joan Amades. "Paremiologia"

Ditxo del Camp de Tarragona. Els de Liró responen: «Fes bé y no fassis mal, / que altre sermó no't cal».