Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de caçador», p. 1017. Editorial Selecta-Catalonia.
Gos que alça moltes llebres, poques en mata
5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1910.
Gos que alça moltes llebres poques en mata
2 fonts, 1951.
Galgo que moltes llebres aixeca, poques ne mata
1 font, 1992.
Galgo que moltes llebres axeca, poques ne mata
1 font, 1910.
No té altre sentit que'l que directament se'n deduheix que ve a ser allò de 'Qui molt abrassa, poch estreny'
Equivalent en castellà: Perrillo de muchas bodas, / no come en ninguna por comer en todas.
Lloc: Valls (Alt Camp).