Paremiologia catalana comparada digital

Gramàtica parda

10 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1839.

Conexer de pe á pa la Gramática parda

1 font, 1898.
Batlle, Joan Baptista (1898): Calendari català, pera l'any 1898 «Un pays desconegut, de Flius Flaus», p. 137. Joan Bta. Batlle.

Ensenyar (o aprendre) la gramàtica parda

1 font, 2011.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. La vida dels infants.Corregir els comportaments inadequats», p. 160. Institut Francesc Ribalta.

Gramàtica parda

1 font, 1997.
La habilidad que tienen algunos para manejarse.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «G», p. 74. Comercial Denes, SL.

Gramática parda

1 font, 1839.
Fam. L'habilitat que naturalmènt y sèns estudi tènen alguns pera manjearse.
Equivalent en castellà: Gramática parda.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gramática», p. 1043. Impremta de Josep Torner.
Fam. L'habilitat que naturalmènt y sèns estudi tènen alguns pera manjearse.
Equivalent en francès: Bon sens.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gramática», p. 1043. Impremta de Josep Torner.
Fam. L'habilitat que naturalmènt y sèns estudi tènen alguns pera manjearse.
Equivalent en italià: Accortezza.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gramática», p. 1043. Impremta de Josep Torner.
Fam. L'habilitat que naturalmènt y sèns estudi tènen alguns pera manjearse.
Equivalent en italià: Sagacità.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gramática», p. 1043. Impremta de Josep Torner.
Fam. L'habilitat que naturalmènt y sèns estudi tènen alguns pera manjearse.
Equivalent en llatí: Solertia, rerum agendarum peritia.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gramática», p. 1043. Impremta de Josep Torner.

Gramàtica parda (cast.)

1 font, 1985.
Habilitat i astúcia que tenen alguns per manejar-se.
Sinònim: Lletra menuda.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Gramàtica», p. 120. Editorial Pòrtic.

Parla de la gramàtica «parda»

1 font, 2012.
El que sempre parla de temes relacionats amb el sexe, que ofèn quan parla, o que diu les coses sense pensar amb les conseqüències.
Sinònim: Diu verragaries.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Dels mal educats», p. 60. Brau Edicions.