Paremiologia catalana comparada digital

Haver menjat a set hostals i begut a deu tavernes

18 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1857.

Haver menjat a set hostals i begut a deu tavernes

6 fonts, 1994.
Tenir experiència.
Ui, aquest! No tinguis por que l'enganyin. Ja ha menjat a set hostals i begut a deu tavernes; no és cap inexpert.
Sinònim: Pensar-se-les totes, saber quin pa hi donen.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Experimentat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Tenir experiència.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LES FRASES FETES», p. 46. L'Avui / El Punt Avui.
Tenir experiència de la vida.
Equivalent en esperanto: Ne el unu forno li manĝis jam panon | Ne unu fajron li pasis, ne unu hundo lin ĉasis.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Altres expressions | Aliaj esprimoj», p. 34. Associació Catalana d'Esperanto.
No calia tenir por que l'enganyessin: havia menjat a set hostals i begut a deu tavernes.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 217. Llibres de l'Index, S.A.
Tenir experiència.
Sinònim: Veg. Penar-se-les totes 2.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «H», p. 207. Edicions 62.
Amb experiència.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Enteniment: coneixement», p. 75. Edicions 62.

Haver menjat en set hostals i begut en deu tavernes

5 fonts, 1926.
Haver corregut molt, tenir llarga experiència.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Hostal Loc. d)». Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 867», p. 230. Columna Edicions.
Dita familiar per expressar que algú té molta mundologia.
Lloc: Caçà.
Griera i Gaja, Antoni M., pvre. (1933): La casa catalana «11. Edificis públics. Hostal», p. 56. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Dita familiar per a expressar que algú té molta mundologia.
Lloc: Caçà de la Selva.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Hostal», p. 276. Edicions Polígrafa.
Tenir experiència, però més aviat no recomanable.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Boca», p. 11. Curbet CG Edicions.

Haver menjat a set hostals i begut a set tavernes

2 fonts, 1926.
Haver corregut molt de món i tenir molta experiència.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Menjar Loc. jj)». Editorial Moll.
Haver corregut molt de món i tenir molta experiència.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Menjar», p. 153. Editorial Moll.

Ha menjat en set hostals i ha begut en set tabernes

1 font, 2010.
De: Gomis, Cels.
Lloc: Empordà.
Vila i Medinyà, Pep (2010): Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos (AIEE) núm. 41 «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)», p. 490. Institut d'Estudis Empordanesos.

Ha menjat en set hostals, y ha begut en set tabernes

1 font, 2010.
En canvi si entre els reunits hi ha algun sedasser (tafaner). De: Gomis, Cels.
Sinònim: Vostè vol saber més que el mestre Vidal | Sap més que l'àvia Altaneta, que.
Lloc: Empordà.
Vila i Medinyà, Pep (2010): Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos (AIEE) núm. 41 «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)», p. 488. Institut d'Estudis Empordanesos.

Ha vingut en set tavernes

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 209», p. 265. Columna Edicions.

Haber begut en set tabernas

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 213. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Haver begut en set tabernas

1 font, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 82. Hermanos Espasa, Editores.